DOQ PRIORAT

Cultura
prioratina
La gent del Priorat s’ha erigit, des de fa segles, com a testimoni d’una connexió profunda entre història i paisatge. Enclavats en la singularitat d'aquest territori inhòspit, els pobles prioratins han cultivat una manera de fer pròpia, profundament arrelada a la terra i a la viticultura, que celebra l'autenticitat d’un patrimoni cultural i humà irrepetible, i, en definitiva, la vida de la gent que els habita.
El Priorat és un territori agrest i salvatge, forjat entre les muntanyes de Prades i les serres del Montsant i de Llaberia, que abracen paisatges històrics de costers accidentats, torrents abruptes i vessants inhòspits. Aquesta orografia feréstega dificulta la influència marítima i fa que, malgrat el predomini d’un clima més aviat mediterrani, s’hi visqui amb una lleugera continentalitat, amb hiverns molt freds, estius calorosos i una pluviometria escassa.
ELS SÒLS
Sòcol paleozoic
La vida antiga

Durant el Carbonífer, fa més de tres-cents milions d’anys, l’erosió de la serralada formada per la col·lisió de dos grans continents va metamorfitzar argiles i gresos, i va originar la famosa llicorella prioratina.

Llicorella

Aquests sòls estan constituïts per pissarres i fil·lites, també conegudes com a llicorella, una roca metamòrfica d’estructura laminar formada per la compactació d’argiles. Aquests sòls són pobres, molt minerals i amb poca capacitat de retenir l’aigua. En resulten vins intensos, concentrats i minerals, que destaquen per la calidesa i complexitat.

Substrat mesozoic
L’edat dels rèptils

Fa dos-cents cinquanta milions d’anys, una gran quantitat de sediments van erosionar-se i dipositar-se en forma de gresos i conglomerats d’una coloració rogenca, i, més tard, van quedar submergits per un mar que ocupava gran part de Catalunya. Les dolomites i calcàries que van sedimentar durant aquest llarg període, actualment, formen els cingles de Siurana.

Argila amb nòduls de sílex

La Morera de Montsant és un nucli ric en sílex, una roca sedimentària formada per minerals silicis, com el quars, que es presenta en forma de nòduls dins l’argila roja, una altra roca sedimentària, poc endurida i molt impermeable. En resulten vins estructurats, frescos i àcids, amb perfils metàl·lics i molt verticals.

Cobertora cenozoica
L’extinció dels dinosaures

Fa seixanta-cinc milions d’anys el Priorat formava part d’una plana desèrtica on sedimentaven argiles i gresos, i, en alguns punts, s’hi formaven llacs i estrats de roques calcàries lacustres, com ara les calcàries on s’assenta el poble de la Morera.

Aquesta tranquil·litat va cessar durant la formació dels Pirineus, un esdeveniment que va canviar per complet la geologia de tot Catalunya i, en especial, la del Montsant. El dipòsit de grans quantitats de conglomerats, formats majoritàriament per còdols calcaris, va donar lloc als imponents cingles del Montsant.

Graves calcàries i margues conglomerades

La presència de graves i margues al sòl és causada per l’acumulació de grans quantitats de materials conglomeràtics en aquests indrets. Les margues són roques argiloses riques en carbonat càlcic, mentre que les graves són roques detrítiques, formades per fragments d’altres roques, minerals i carbonat càlcic.
En resulten vins lleugers, estructurats i glicèrics, i, alguna vegada, amb components salins.

Per accedir a aquest web has de ser major d'edat. Hi estàs d'acord?
Accedint al nostre web certifiques que ets major d'edat i que ets conscient de les regulacions sobre el consum de begudes alcohòliques al teu país.